miércoles, 29 de agosto de 2007

Suc de taronja a les 12

Vaig tarda una estona, fascinada per la bellesa taronja de la lluna reflexada damunt les ones i aquella boira clara i la cova montanya pins arena de platja que m'enterrrava i les ones banyantme, el sentimnt d'unes ganes irresistibles de desnuarme i tirarme a dins la mar i el preguntarme si tu tb ho senties. Pero de cop m'en vaig adonar i el lloc va deixar d'agradarme: no hi havia estrelles. On s'havien ficat? erem masa aprop de la ciutat. Quan la nostra obsesio per veure mes clar el carrero brut que tenim davant els nasos i que podem veure de dia, supera la experiencia estetica de mira mes enlla al cel obert i somiar despert amb nois que m'entenen i aprecien. Aixi que vaig estar una estona jugant amb el meu collar i despres vaig comensa a buscarte.

domingo, 19 de agosto de 2007

Se na anat pes forat des vater cada vegada

Somi i imagin com podria ser i pens en tot lo q magradari tenir i fer i entendre i en realitat que confes q no m'hi esfors lo suficient per aconseguiro. Pero com es de dificil canviar, nomes es pot canviar amb constancia, on l'he deixat? No en tenc smpre cansantme de ses coses. Sempre donant voltes, me tornara a espasar no? mmm algu li sobra forsa de voluntat?

jueves, 9 de agosto de 2007

Kare

M'agrada l'olor dels teus cabells. Supos que sempre sera aixi, la tendre tan aprop que m'accelerara el cor, i tu em donaries molt. M'estimes, m'abrasaries i m'encantaria mossegarte...crec que despres de tot no hi trob cap contra. No es exactament lo que jo volia, i o saps, pero m'encanta jugar aixi amb tu. Nomes sentir s'olor dolsa dels teus cabells ja em dona que pensa amb lo molt d'aprop que estic de tu. No necesit dir a ningu que ets meu, no necesit que siguis nomes meu, nomes star amb tu en ses coses quotidianes saps lo molt que m'omple¿? Que m'aconsellis amb quina roba lligare mes i coses aixi, me fan sentir molt be.
Crec que ses coses fan mes felis quan no surten exactament com les havies planetjades. Nomes has de sabre aprofitar l'imprevist i ferlo teu.

viernes, 3 de agosto de 2007

A l'endema

A vegades no fa falta fer sa pregunta per tal de temer sa resposta. No estic preparada per sentirla ni controlar la meva reaccio en sentiro per mes voltes que li doni dins el meu cap, la imaginacio de la situacio es separa amb molta distancia de la realitat. Somnis que estan alla. Que arribi algu ja! Perque la sensacio d'aquell moment ja s'ha desintegrat, pero ha deixat dins meu alguna cosa que esta alla per tancar la meva boca i retenir els meus sentiments, ni els deixa waitar per sa porta i una vegada mes no m'atrevesc a demanarte el que en el fons se. Se que no voldries sentis aixi,comença la censura els meus sntimnts.