Quantes vegades...?

Ah si... s'han eqivokat. i me dona igual. m sent tota sola i me es ben igual. no anyor ningu. tenc amb jo tot lo q desig, inclus una sola amistat. una sola pq ses altres son tan buides com aqsta canso q sona per tot.q frivol acompanyarvos als vostres jocs i riurem i pasarmo b de veres pero quan torni a casa, q se cert q no has stat amb mi ni un sol segon. ni per un instant as vislumbrat sa meva autentica mirada.hipocrita jo? utilitzantvos? manipulant i maqinant... nomes per divertirme. quans cors actuen com jo? a quanta gent estimes de ben de veres? com saps q stimes a algu de veres? es un sentiment no hi ha cap mesura per calibrarlo ni cap regla per atraparlo, vola alt lluny dels teus pensaments i de la teva imaginacio. no amac sa meva autentica mirada, estimada, treute aquestes ulleres on t'amagues q no t deixen veure el vertader color des meus ulls.

Espuma verda als llocs secrets

A mesura q l'estiu s'anava agotant una sensacio agradable arrelava dins jo. No sabia, no estava segura, gaire be estava segura de q no o aconseguiria, pero havia d'intentar mantenirla molt temps. No se sentia trista. Estava contenta:

Suc de taronja a les 12

Vaig tarda una estona, fascinada per la bellesa taronja de la lluna reflexada damunt les ones i aquella boira clara i la cova montanya pins arena de platja que m'enterrrava i les ones banyantme, el sentimnt d'unes ganes irresistibles de desnuarme i tirarme a dins la mar i el preguntarme si tu tb ho senties. Pero de cop m'en vaig adonar i el lloc va deixar d'agradarme: no hi havia estrelles. On s'havien ficat? erem masa aprop de la ciutat. Quan la nostra obsesio per veure mes clar el carrero brut que tenim davant els nasos i que podem veure de dia, supera la experiencia estetica de mira mes enlla al cel obert i somiar despert amb nois que m'entenen i aprecien. Aixi que vaig estar una estona jugant amb el meu collar i despres vaig comensa a buscarte.

Se na anat pes forat des vater cada vegada

Somi i imagin com podria ser i pens en tot lo q magradari tenir i fer i entendre i en realitat que confes q no m'hi esfors lo suficient per aconseguiro. Pero com es de dificil canviar, nomes es pot canviar amb constancia, on l'he deixat? No en tenc smpre cansantme de ses coses. Sempre donant voltes, me tornara a espasar no? mmm algu li sobra forsa de voluntat?

Kare

M'agrada l'olor dels teus cabells. Supos que sempre sera aixi, la tendre tan aprop que m'accelerara el cor, i tu em donaries molt. M'estimes, m'abrasaries i m'encantaria mossegarte...crec que despres de tot no hi trob cap contra. No es exactament lo que jo volia, i o saps, pero m'encanta jugar aixi amb tu. Nomes sentir s'olor dolsa dels teus cabells ja em dona que pensa amb lo molt d'aprop que estic de tu. No necesit dir a ningu que ets meu, no necesit que siguis nomes meu, nomes star amb tu en ses coses quotidianes saps lo molt que m'omple¿? Que m'aconsellis amb quina roba lligare mes i coses aixi, me fan sentir molt be.
Crec que ses coses fan mes felis quan no surten exactament com les havies planetjades. Nomes has de sabre aprofitar l'imprevist i ferlo teu.

A l'endema

A vegades no fa falta fer sa pregunta per tal de temer sa resposta. No estic preparada per sentirla ni controlar la meva reaccio en sentiro per mes voltes que li doni dins el meu cap, la imaginacio de la situacio es separa amb molta distancia de la realitat. Somnis que estan alla. Que arribi algu ja! Perque la sensacio d'aquell moment ja s'ha desintegrat, pero ha deixat dins meu alguna cosa que esta alla per tancar la meva boca i retenir els meus sentiments, ni els deixa waitar per sa porta i una vegada mes no m'atrevesc a demanarte el que en el fons se. Se que no voldries sentis aixi,comença la censura els meus sntimnts.

Nota: regular

No esta malamnt ni be, ni fred ni calor, i tot plegat ben aburrit com sa sosa q som. Tanta monotonia, ha fet q se m'olvidi lo q es divertirme. Solia divertirme amb es frikis, solia divertirme quan m'agafava pes coll cariñosamnt a sa uib i esclatava de rialles intentan amollarme com un orco. Solia divertirme quan temps enrera escapavem de ses aburrides clases de historia per endinsarnos en aigos salades amb els nostros cosos despullats al sol, i tambe quan algu m'agafava i em tirava a damunt l'arena i embrutava la meva roba pero jo m'enreia amb moltes ganes i li tirava travada de jo, arena q pegava damunt sa meva cara, i amb les abrasades i les besades desitjades i esperades que es perderen amagades en els nostres llocs secrets, com les intenses xerrades on cada dia hi havia una sorpresa de tu i l'emocio que me recorria quan tornava a casa i sabia que hi havia molt mes molt mes que m'esperava per a q jo ho agafes.

Mort a la monotonia. Ara nomes vull trencar.

Amigues invisbles

No ho enteneu encara? El crid en la nit de les ombres d'alzines de boscos immensos per on es corre en soletat. No es perdra l'amistat. Respecta decisions dels altres es aceptar que els altres decidesquin per tu. No respect le teves decisions, ni t'apoll perque crec que t'equivoques. Pero igualment continuare al teu costat perque me demostris que soc jo qui s'eqivoca o per que si i ja sta.

WAAAAGH!!!

Que be que s'esta sola no? es aixo el que pensau amiguetes imaginaries estimades? que no vos entenc o que si aixo no te importancia nomes em xerrau malamnt o de coses buides i vos amargau amb els vostres problemes perque disfrutau d'estar deprimides i tancades a les vostres cases o habitacions pq no anyorau ni voleu ser felises ni creis que hi hagi ningu per fora que us pugui fer felis o a qui pogueu fer felis. No creis que hi hagi res al vostre abast al mon? Vaja dues persones mes semblants i tan... oh! vaja! que vos heu pensat?

Potser lo de la fanta es cupa meva. Potser es cert q jo no vos puc entendre pero...

Waaaagh!!! si si es el meu crit de guerra, q vos pensaveu? No vos n'adonau de que hi ha algo per lo que esforsarse o no teniu forsa o posau mil escuses per no lluitar pels vostres propis sentimnts idooo sabeu q?? Sou dues pagafantas, si si si axo matex sou. Sobre tot la llorica (la que ho es mes q jo) digui lo que digui aquell tio weno, ets una pagafantas asustada d'agafar el que vol com un hikikomori, si. tambe ets una hikikomori. D'aqui a cuatre anys seguiras aqui tancada i sola i intentaras crear un joc d'eroge o algo axi amb noies lolikon pero no podras escriure sobre escenes de violencia pq per aqui sortiran tots els teus temors i et fara masa mal superaro, ten aniras de casa i t'endinsaras en la soletat mes profunda i pensaras que tot es una cospiracio que va comensar quan encara anaves a l'institut per tal de que no puguis ser una persona normal i et demanaras com aixi no vas agafar el que tenies a l'abast aquest estiu i posaras mil escuses pero en el fons saps que tenies l'opcio de fer teva a una persona especial.

I l'altre, si tu, la que suposadament sempre ha stat un poc fanta, com jo, no es dolent pero pff, si ja sabem com va, no te pensis que ja he acabat amb tu. Tu no saps ni del que estas fugin. Dius i crides com una adolescent posesa histerica que ningu t'enten i q tots els homos son iguals i que tots els amics fallen i que no ets capas de soportar que et ferin i no ten adones de que mal ten faran i no es aposta que les coses pasen aixi i no les fa males persones. Massa orgullosa per estimar a qui et fa plorar, creus que si aconseguiras mai alguna cosa de valor? Alguna cosa que t'ompli? No tas de penedir de les teves llagrimes pq es amb elles per mitja de qui et coneixes i vas i et tankes tu tambe i t'apartes del que tens i comenses a xerrar tambe de coses buides, tu no seras hikikomori supos, pero l'unic que trobaras seran coses buides a les que estimar si segueixes aixi que no seran mes que fantasmes de felisitat. I al fons ho sabras, perque la unica manera de que no et facin mal es no estimar, pero desitjes estimar, aixi que mira dins tu a mem si ten adones.

I sino...continuau fugint. A lo millo vos trobau i conectau la vostra soletat.

Noies per un friki

Na bibi, n'alicia, na laura, na rosa, i aquella altre que te va fer mal, na julia, na sara, na maria, na llucia, na maria del mar, n'aina, na fina, na monica, i na neus, i ses mames de na raquel, na lidia, la que duia aquell pentinat que te posava tan, n'adriana, i es clar que tambe na nuria, ses besones sakaki i mamimi, i na michelle, i na natalia, i na victori, na francina, na catina, na magda i na elena, i totes les seves amigues, cosines i amigues de ses seves cosines. Son per tu.

Ja mo deia la noia d'ulls cels delirants

Fes el que fes, no soc la persona adequada per tu. No podria ferte felis. No seria suficient per tu i ho se, pero perque me obsesiona tan? pq ho he de senti aixi? que jo no som com aquells que trien no estimar a qui no correspon. Soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc molt masoca. Ni tan sols intentare oblidarte un poc.

Lo que vull dir

Desde que m'he despertat avui demati que tenc ganes d'escriure a aquest recuadre de s'ordenador tots es sentiments que me revolten per dedins i no hi ha manera. Una de ses coses que he començat a acabat com a un mail i ja fa mes de dues hores que tenc sa finestreta oberta i nomes li don voltes a tot i be no puc treurem des cap algunes coses que no son masa doloroses pero que tampoc son gens agradables. Avui demati no podia aixecarme i pensava amb na midori. Quanta gent no? No hi ha res masa interesant que contar avui, em sent extranyament. Somnis llunyans i ganes de res. Llagrimes que casi cauen per agraiment. Potser estic progresan i entenc millor. Ara es un poc inutil. No crec que sentengui res d'aquest post.

Vent magic

El silenci. Recorrer en silenci iluminada per un farol, pero aixi i tot puc veure en la fosco, puc veure mes enlla, en les ombres de la nit, el teu somriure disimulat i mes silenci. Primera lliçó, no? Apreciar aquest moment. Resulta que si que els moments tenen coses especials que no has de trencar, i la manera com sempre els trenques es no apreciant-los. Si et puc tenir d'aquesta manera no necessit res mes saps? Necesitar, necesitar...nomes et necesit a tu i no me pos sexy perque vulgui violarte, sino perque se que t'agrada mes. I si, em desfeia la camiseta per provocarte un poc.

Vuits i nous i cartes que no lliguen

Estic autoanalitzantme.Perque necesit que la meva amiga em digui que m'estima? Soc una fanta. Supos que si. Les fantas solen ser persones buides en realitat que no sen adonen de la realitat perque viuen a un mon paralel imaginari on tot es fanta trina, pinya i bombolles de gas. Pero de cop es cola d'alguna manera una materia extranya, com ara un mento li faria a la cocacola, es provoca una extranya reacció que ho retgira tot i ens adonem de que hi ha coses que no encaixen al meu mon paralel. Com si fos un somni. I la primera reacció es enganyarnos dient q no...casualitat la segona es intentar matar aquest mon d'absurda inocent felicitat irracional (com la d'un quisonet) i l'altra de la que tenc constancia es la fase d'acceptar com som i com es aquest mon imaginari. Fer-lo meu i anar mes enlla de la fanta. Crec que de moment estic a la fase de mort a la fanta.

Nas

Lliçó del dia: menteixen. Tothom menteix. No tot el temps i no perque siguin dolents. Son coses de que simplement han de mentir. No ho olvidis. No confiis tan en el que et diuen les persones que estimes i que saps que testimen. Igualment, tambe han de mentir.

L'aparicio d'una bruixa ferida

I es va oblidar de mi. Quan la vaig veure voltar per un carrero del poble fantasmal en mig de la berbena, vaig sentir com sem retjirava el cor. Una ombra darrera ella i una noia pelroja. L'ombra es converti amb el seu novio. i la meva alegria inocent no s'esborra fins que no va pronunciar les paraules. S'havia oblidad de mi, s'havia oblidad de mi i m'havia mentit. Pero em feria mes que s'hagues oblidad de mi. Per sort em podia recolzar en l'ik-36 que m'acompanyava a aquella nit. M'hauria sentit tan sola sense ik-36 i sense sortir de casa. A mesura que parlava amb ella em sentia be encara que les seves paraules fosin dures, perque estava felis nomes de haverla vista i ser al seu costat aquell moment, pero quan em vaig allunar uns segons vaig veureo clar i decidir desapareixer al menys aquella nit de la seva vida. Me sentia estafada i que havia de fer alla amb ella la pelroja i el seu novio. Vam marxar cap a casa i gracies ik-36, per regalarme un vespre amb tu. Tu no t'oblides eh? Jo tampoc oblidare que me feres costat. I a ella, tambe ni fare de costat, nomes que aquesta nit, em sent trista de pensar que de debo es va oblidar completament que jo aguardava la seva cridada amb esperança a casa. sap que fer els sentiments de la gent que se l'estima pero tot i que ella tambe els estimi, continuara actuant de la mateixa manera. Ja nomes escolta el so del seu cor i fa el que ella vol. Per aixo enamora a totom que l'envolta. La putada es que no se'n adona del que de debo vol.

Resoldre els antigs dubtes oblidats, ara se que puc

Vull aprendre. M'agrada aprendre, i m'agrada aprendre gairebe tot lo que crec que es cert. Antes no creia en ses matematiques, pero he recobrat sa fe en elles. Crec que ses decisions que he pres fins ara no podrien ser mai més encertades. Els errors son imaginaris. Me fan a mi. Estic al lloc on havia d'estar en cada moment. Donant voltes i no he anat envant ja ho he explicat. Pero no es un error. Ara ja se que estic aqui que es el punt de partida, al punt desde on volia començar. No he perdut ni un segon. Com vaig llegir en un habitacio un viaje de mil leguas empieza donde estan tus pies.

El final de la circunferencia

Vull canviaro tot de lloc. Es com si estes a punt de fer un terremoto dins sa meva vida. Canvi d'estudis de lloc de persona ja! pero m'haure de resistir pq vull fer tots aquests canvis be. Vull que d'aqui uns mesos sa meva vida sigui completament diferent. Be. No tan completament pero vull avansar. Ja duc massa anys estancada atermorida des canvis ui no...q magradava masa. Pues si pero com vaig veure a un anime, se queda a dins jo aixi que es hora de ferse gran i fikar tots aquests records a dins mi i no olvidarlos mai pero ja sta be de donar voltes. Endevant!

Sms

Cada nit antes d'anar a dormi, mira es seu movil a mem si ell l'ha cridad, pero no. Es despulla, obri sa finestra, s'amaga entre es llençols i somriu. Es feliç encara que l'anyora. Està molt contenta domes de poder recordar-lo.

Nana

Ties. Identitat. L'identitat es ben curiosa. Idem..igual, ser igual, identificarnos, es a dir reduir la concepcio que tens des teu ser a una altre entitat que coneixes nomes parcialment i que mai podras coneixer del tot. Nomes trocets que en veus. T'identifiques amb na nana o amb na hachi? o en totes dues? en cap? en algu? Els sers exteriors hi son, pero el coneixement que en tens es parcial, mira dins tu mateix aprofundeix en conexerte a tu mateix. I després et podràs dirigir cap a fora, cap als altres i ajudar-los. Magrada na nana, ses dues.

Pensaments enrodillats i amb sucre

Una altre anima perduda com jo. Sense rumb. Alguns ens insulten, pero almenys estam juntes, mos ne temem de sa nostra situacio. Cercam es cami juntes. Es cami, es un guia, esta fet per durnos a un lloc i es sa nostra decisió recórrer-lo. Principi pasiu, principi actiu, el que ens pasa, el que hem de fer, ho feim juntes?
Jo volia aprendre a pensar. A mirar, com tu. Sempre em estat unides per un vincle mes fort q s'amistat, mes fort que coincidencies contextuals, no som iguals, no som sa mateixa anima, pero me puc veure en tu. Puc veure els teus temors en jo, els teus dubtes, la teva recerca d'una veritat. En altres coses tan diferents. Tu creus q trobaras una solucio absoluta? Jo no hi crec. Es camí que ens ha iniciat a aquesta recerca de sa veritat, esta ple de bifurcacions i de dresseres. Mai sabras segur que has pres la decisio correcte en tirar cap aquí aixi que constantment has d'estar plantejante pero no pots torna enrrera, es s'unica condicio. Aixi que no tenguis por a dubtar. No t'asustis si estas confosa. Trobaras una resposta, sa teva resposta per cada dubte, i ten sortiras. I anirem juntes, perque jo tambe trobare ses respostes a nes meus dubtes una vegada i una altre durant tota sa meva vida. Sabrem lo q noltros volem fer i podrem brillar.

Llum d'emergencia

Caia s'horabaixa de tard i jo me solia enfilar a un amatller desde on mirava es coxos pasar. M'agrada embrutarme ses mans de terra. M'agrada encara enfilarme a aquest abre, pero ja no ho faig. Ara m'he perdut un poc. Ja no se masa que es de lo q faig que realment m'agrada. Pots fer tantes coses a sacrifici d'elegir. Elegir...mai m'ha agradad. D'aquelles que se pasen hores a sa tenda per triar unes recades. I les mira totes i finalment ses q s'endu no les perdrà mai, perque li encanten.
Decisions... que es lo que realment vull fer jo? Que decidesc q vull ser? On tenc sa determinacio? Sempre estic oberta, ses meves decisions son relatives i si axo me pot salvar d'errors també les fa insostenibles per ana endevant.
Si, sa vida es divertida...que vull fer dema? Dema...divendres i no fa falta estudiar masa..he de comensar a fer un treball...dma dma... ara? Me n'he d'anar!

Itekimasu!

Universitaris

Caminant per damunt el gris des capvespre. Aquell moment en que tot es d'un color gris calid jugant amb una granera com si fos una zanpakutou. Es que jo encara no he madurat i no estic segura de voler canviar en es fons. Nomes colqnes coses. N'hi ha daltres que m'agraden molt de mi mateixa. Me divertesc. Puc star contenta domes per estar a un puesto com aquest. Ses etiquetes que posin ets altres a nes meu comportament m'afecten, val pero no deixare que me guiin. Jo decidesc, no deixare que prenguis ses meves decisions encara q t'estim lo suficient com per deixarme dur per tu, lo que pasa es que tu no t'has de carregar amb aquesta responsabilitat. No es sa teva feina. Es cosa meva.
Dones emprenedores? amb iniciativa? totes son aixi i encara no ho has après? no te fa mes inteligent anarten de ca teva. Tu ets especial en tot aixi que no contes, pero que te de admirable anarten de casa a desfer-te de responsabilitats, sta ple d'immadurs a les ciutats d'universitaris solitaris. No es axo. Viatjar! Japo, italia cap es nord ampliant poc a poc es meu radi d'accio. Cada pic mes lluny, eh arumi? No ho utilitzis d'escusa per fugir, no escapes mai des teu context de tu mateix de lo q dus per dedins, es per engrandir axo que dus dins.

Jolies Imt Furj Kolhuste

Feia mes de tres mesos que navegavem per aquestes illes llunyanes a n'es continent. Ses provisions ja se mos acavaven i tan aquell vell com els altres tripulants sabiem q no hi havia cami de tornada per una barca bastant petita que mes petita se feia axi com pasaven ses semanes voltant per aquelles aigos equatorials.
Arrel de què..? pq era que mos varem barallar. Sa veritat es que devia ser un doi. S'estres des marine condemnat, supos. Lo que si que record es que vaig acabar a dins s'aigo. Vaig demanar ajuda i vaig neda tan com vaig poder darrera sa barca mentres ets altres feien com si no me sentisin, a lo millo no me sentien, vaig pensa q a lo millo ja era mort i per axo no me sentien. Ara se q no. Bé, colcu va crida es meu nom i va dir que m'ajudesin pero supos que ja era masa tard.
Me vaig dir que millo axi, pq aquella barqueta era masa petita, ara tenia tota la mar gran immensa per jo tot sol. Vaig mira voltant de jo, i no sabia cap on anar, vaig mirar cap a dalt i un cel clar blau intens de migdia i aquell sol que me recordava a sa calor de un stiu horabaixa a ca meva i s'embat de les 4 des capvespre. Pero era molt enfora de ca meva. Vaig optar per anar cap avall. Per dedins, sabia que era una mort segura, m'estava suicidant, jo que tan havia odiat a una persona tan egoista com per llevarse sa vida. Me vaig endinsa i endinsa i no aguantava mes amb es pulmons tancats, sentia sa presio de s'aigo damunt jo, moria, no es podia sobreviure i baixava decididament amb ets ulls oberts, precios fons del mar i de cop---AIRE!

Cinc hores de dibuix a l'aire lliure

L'orco i els 7 Frikis

En Coshiro escolta dir en grey la mateixa canso 12 vegades en diferents versions conduint a tota per s'autopista Coshiro que t'has tornat a pasar sa sortida i ara aurem d'arrivar a andratx per voltar cap a palma...no te sentit de l'orientacio ni del ridicul i gracis a ell no perd jugant a warcraft, pq se posa devora jo i me diu mes o menys el que e de fer.

En Servocraneo, si sabes que li dic axo me mata ja que es el supervivent del grup, expresidiari militar i tres punts de cruel. Va de duro, me recorda a na barbara pero es un blandito...ui...se m'ha escapat. Be no, es que te novia. Es molt divertit fer equip amb ell pq sempre wanyes ja que en sap molt de warharmer, per algo te aquesta feina i pinta molt be, pero el millo es aliarte amb ell per ficarte amb en coshiro i dirli que es un servocraneo una osaserra o un piedra. Ah! i sap trata amb ties.

En provincia Reino Unido s'emociona pintant i construint escenografia, aprofita cualsevol cosa. Va construir l'edifici de la emt i ara sta fent torretes orcos. Me va ajudar a montar unes coses que si no es per ell ui com estarien. Xerrarem de articulacions de barbis i sap com tenen els peus els playmovils. Dibuixa molt molt be i es va aferrar una llança com si li atraveses el dit i va venir cridant ahhhhh!!!!! i despres al cap dun rato va venir a estrangularme dolsament.

En mes de 2000 euros gastats en cartes de magic (quans exercits de warharmer et podries fer amb 2000 euros eh?) està loco de veres pero de veres. Arriva amb sa musica a tota i mai diries que es tipo tan raro que escolta musica pop i canta fort i s'enriu tan fort q fa por i riiure una mescla. Aques si que es verge vamos! Conversacions sobre llaunes de pepsi o redbull: no tomar mas de tres botellas de redbull al dia com si fos un medicament i se tenganxa a la ma pq la virtut den tomas no es la neteja sino aquella veu de tia tan...uff....

En Mundillo no me cau masa be, i no sabria dir si es friki friki de veres pq no m'agrada masa, pero sa veritat es q val la pena de mencionarlo ja que quan jugam a rol es el q sempre rep els tirs, el q va a dispara al zombies que ja stan a terra mig morts o els ataca amb una botella rompuda pq vols estalvia bales. Es com un pagafantas intentant ser friki per colq causa oculta traumatica. Un error de sa naturalesa.

N' Editor per fi ha acabat baxiller i ha aprovat tot i vol ser arquitecte. Acaba de entrar a tot axo i te por de en Servocraneo pq sap que es cruel i es creu q li disparara axi q roga a nes master per un xaleco antibales, molt molt molt pesat. Clar que quan li vaig di que el supervivent no li dispararia al pit sino al cap aixi q no li serviria de res va dir q volia un casco... la seva pradina aprendra de fer kebaps i partir d'ara dinarem gratis.

I el septim friki, el primer que mai hi es. El que me va ficar a tot axo i ara faig investigacions sociologiques sobre frikis. Ell vol ser enginyer d'aquests q no s'afeiten i vol noies inteligents no orcos frikis. Vol noies japoneses sexys tias wenas que el facin felis i stiguin amb ell. El meu friki preferit, tan preferit que no se que dir d'ell.

Desencaixada

La noia grisa no en te cap cupa. Tot va succeir de cop aixi que perdonala. Es sent sola ella tambe. Es pasa hores posantse ben sexy i imagina que ho fa per trobarse mb el seu estimat pero sap que tornara a sopar sola avui vespre. No anira a ballar ni tan sols conduira per la carretera fosca mb ratlles blanques mb les estrelles al fons. Se sent tan be conduin de nit. No hi ha ningu aqui. Com es que sense mes ni pus no puc xerra mbt? Es que mestic tenyint de colors? No vull ser de colors, els meus somnis son en blanc i negre.

Puta

Avui he fet la meva primera tarta i ma sortit bastan bona! Estic orgullosa de jo. I mes que orgullosa perque encara q ma sortit bona no he fet de gorrera, le tastada i he deixat que els convidads el senyor pagfantates i la seva esposa la encantadora Emily es delaitesin amb els meus dolsos pits grans.
Magrada imaginarme coses un poc pornos amb alguns profesors. No me preocupa gaire pq domes amb els mes joves. Me fa morbo supos. I li lleva aburriment a la clase aquella de corrents.

Super glu-3 de loctite

Avui es un dia de no anar a clase. Vull dir, es sa semana de no anar a clase. Des mes interesant fe una bolla de colors resecs dels que es queden aferrats a sa paleta i despues no serveixen per res. Necesit fe sortir sa meva vena friki d'alguna manera...NOOOO millo no que si la deix sorti a lo millo fuig corrents fiuuu i no torna pus mai mes i llavonses com m'ho faig per trobar un novio? Inclus imaginet que deixin d'agradarme els frikis. Seria un desastre com na Yasuri... Ja es hora de reunir les peces del meu avatar. Dins jo sent els batecs accelerats del cor. S'acosta el moment. El meu exercit esta a punt d'alçarce contra l'enemic.

Començant per ses sabates

Som sa nina aquella que te els ulls d'Amelie. No existeixen els dies de sa semana, i es injust que sa lluna no sigui romantica de dia. Entenc sa realitat en linies negres i espais blancs no en escales de colors ni escales de grisos.
I no vull estar sense tu.