domingo, 17 de junio de 2007

Sms

Cada nit antes d'anar a dormi, mira es seu movil a mem si ell l'ha cridad, pero no. Es despulla, obri sa finestra, s'amaga entre es llençols i somriu. Es feliç encara que l'anyora. Està molt contenta domes de poder recordar-lo.

Nana

Ties. Identitat. L'identitat es ben curiosa. Idem..igual, ser igual, identificarnos, es a dir reduir la concepcio que tens des teu ser a una altre entitat que coneixes nomes parcialment i que mai podras coneixer del tot. Nomes trocets que en veus. T'identifiques amb na nana o amb na hachi? o en totes dues? en cap? en algu? Els sers exteriors hi son, pero el coneixement que en tens es parcial, mira dins tu mateix aprofundeix en conexerte a tu mateix. I després et podràs dirigir cap a fora, cap als altres i ajudar-los. Magrada na nana, ses dues.

sábado, 16 de junio de 2007

Pensaments enrodillats i amb sucre


Una altre anima perduda com jo. Sense rumb. Alguns ens insulten, pero almenys estam juntes, mos ne temem de sa nostra situacio. Cercam es cami juntes. Es cami, es un guia, esta fet per durnos a un lloc i es sa nostra decisió recórrer-lo. Principi pasiu, principi actiu, el que ens pasa, el que hem de fer, ho feim juntes?
Jo volia aprendre a pensar. A mirar, com tu. Sempre em estat unides per un vincle mes fort q s'amistat, mes fort que coincidencies contextuals, no som iguals, no som sa mateixa anima, pero me puc veure en tu. Puc veure els teus temors en jo, els teus dubtes, la teva recerca d'una veritat. En altres coses tan diferents. Tu creus q trobaras una solucio absoluta? Jo no hi crec. Es camí que ens ha iniciat a aquesta recerca de sa veritat, esta ple de bifurcacions i de dresseres. Mai sabras segur que has pres la decisio correcte en tirar cap aquí aixi que constantment has d'estar plantejante pero no pots torna enrrera, es s'unica condicio. Aixi que no tenguis por a dubtar. No t'asustis si estas confosa. Trobaras una resposta, sa teva resposta per cada dubte, i ten sortiras. I anirem juntes, perque jo tambe trobare ses respostes a nes meus dubtes una vegada i una altre durant tota sa meva vida. Sabrem lo q noltros volem fer i podrem brillar.

jueves, 14 de junio de 2007

Llum d'emergencia

Caia s'horabaixa de tard i jo me solia enfilar a un amatller desde on mirava es coxos pasar. M'agrada embrutarme ses mans de terra. M'agrada encara enfilarme a aquest abre, pero ja no ho faig. Ara m'he perdut un poc. Ja no se masa que es de lo q faig que realment m'agrada. Pots fer tantes coses a sacrifici d'elegir. Elegir...mai m'ha agradad. D'aquelles que se pasen hores a sa tenda per triar unes recades. I les mira totes i finalment ses q s'endu no les perdrà mai, perque li encanten.
Decisions... que es lo que realment vull fer jo? Que decidesc q vull ser? On tenc sa determinacio? Sempre estic oberta, ses meves decisions son relatives i si axo me pot salvar d'errors també les fa insostenibles per ana endevant.
Si, sa vida es divertida...que vull fer dema? Dema...divendres i no fa falta estudiar masa..he de comensar a fer un treball...dma dma... ara? Me n'he d'anar!

Itekimasu!

Universitaris

Caminant per damunt el gris des capvespre. Aquell moment en que tot es d'un color gris calid jugant amb una granera com si fos una zanpakutou. Es que jo encara no he madurat i no estic segura de voler canviar en es fons. Nomes colqnes coses. N'hi ha daltres que m'agraden molt de mi mateixa. Me divertesc. Puc star contenta domes per estar a un puesto com aquest. Ses etiquetes que posin ets altres a nes meu comportament m'afecten, val pero no deixare que me guiin. Jo decidesc, no deixare que prenguis ses meves decisions encara q t'estim lo suficient com per deixarme dur per tu, lo que pasa es que tu no t'has de carregar amb aquesta responsabilitat. No es sa teva feina. Es cosa meva.
Dones emprenedores? amb iniciativa? totes son aixi i encara no ho has après? no te fa mes inteligent anarten de ca teva. Tu ets especial en tot aixi que no contes, pero que te de admirable anarten de casa a desfer-te de responsabilitats, sta ple d'immadurs a les ciutats d'universitaris solitaris. No es axo. Viatjar! Japo, italia cap es nord ampliant poc a poc es meu radi d'accio. Cada pic mes lluny, eh arumi? No ho utilitzis d'escusa per fugir, no escapes mai des teu context de tu mateix de lo q dus per dedins, es per engrandir axo que dus dins.

lunes, 11 de junio de 2007

Jolies Imt Furj Kolhuste

Feia mes de tres mesos que navegavem per aquestes illes llunyanes a n'es continent. Ses provisions ja se mos acavaven i tan aquell vell com els altres tripulants sabiem q no hi havia cami de tornada per una barca bastant petita que mes petita se feia axi com pasaven ses semanes voltant per aquelles aigos equatorials.
Arrel de què..? pq era que mos varem barallar. Sa veritat es que devia ser un doi. S'estres des marine condemnat, supos. Lo que si que record es que vaig acabar a dins s'aigo. Vaig demanar ajuda i vaig neda tan com vaig poder darrera sa barca mentres ets altres feien com si no me sentisin, a lo millo no me sentien, vaig pensa q a lo millo ja era mort i per axo no me sentien. Ara se q no. Bé, colcu va crida es meu nom i va dir que m'ajudesin pero supos que ja era masa tard.
Me vaig dir que millo axi, pq aquella barqueta era masa petita, ara tenia tota la mar gran immensa per jo tot sol. Vaig mira voltant de jo, i no sabia cap on anar, vaig mirar cap a dalt i un cel clar blau intens de migdia i aquell sol que me recordava a sa calor de un stiu horabaixa a ca meva i s'embat de les 4 des capvespre. Pero era molt enfora de ca meva. Vaig optar per anar cap avall. Per dedins, sabia que era una mort segura, m'estava suicidant, jo que tan havia odiat a una persona tan egoista com per llevarse sa vida. Me vaig endinsa i endinsa i no aguantava mes amb es pulmons tancats, sentia sa presio de s'aigo damunt jo, moria, no es podia sobreviure i baixava decididament amb ets ulls oberts, precios fons del mar i de cop---AIRE!

viernes, 8 de junio de 2007

jueves, 7 de junio de 2007

L'orco i els 7 Frikis

En Coshiro escolta dir en grey la mateixa canso 12 vegades en diferents versions conduint a tota per s'autopista Coshiro que t'has tornat a pasar sa sortida i ara aurem d'arrivar a andratx per voltar cap a palma...no te sentit de l'orientacio ni del ridicul i gracis a ell no perd jugant a warcraft, pq se posa devora jo i me diu mes o menys el que e de fer.

En Servocraneo, si sabes que li dic axo me mata ja que es el supervivent del grup, expresidiari militar i tres punts de cruel. Va de duro, me recorda a na barbara pero es un blandito...ui...se m'ha escapat. Be no, es que te novia. Es molt divertit fer equip amb ell pq sempre wanyes ja que en sap molt de warharmer, per algo te aquesta feina i pinta molt be, pero el millo es aliarte amb ell per ficarte amb en coshiro i dirli que es un servocraneo una osaserra o un piedra. Ah! i sap trata amb ties.

En provincia Reino Unido s'emociona pintant i construint escenografia, aprofita cualsevol cosa. Va construir l'edifici de la emt i ara sta fent torretes orcos. Me va ajudar a montar unes coses que si no es per ell ui com estarien. Xerrarem de articulacions de barbis i sap com tenen els peus els playmovils. Dibuixa molt molt be i es va aferrar una llança com si li atraveses el dit i va venir cridant ahhhhh!!!!! i despres al cap dun rato va venir a estrangularme dolsament.

En mes de 2000 euros gastats en cartes de magic (quans exercits de warharmer et podries fer amb 2000 euros eh?) està loco de veres pero de veres. Arriva amb sa musica a tota i mai diries que es tipo tan raro que escolta musica pop i canta fort i s'enriu tan fort q fa por i riiure una mescla. Aques si que es verge vamos! Conversacions sobre llaunes de pepsi o redbull: no tomar mas de tres botellas de redbull al dia com si fos un medicament i se tenganxa a la ma pq la virtut den tomas no es la neteja sino aquella veu de tia tan...uff....

En Mundillo no me cau masa be, i no sabria dir si es friki friki de veres pq no m'agrada masa, pero sa veritat es q val la pena de mencionarlo ja que quan jugam a rol es el q sempre rep els tirs, el q va a dispara al zombies que ja stan a terra mig morts o els ataca amb una botella rompuda pq vols estalvia bales. Es com un pagafantas intentant ser friki per colq causa oculta traumatica. Un error de sa naturalesa.

N' Editor per fi ha acabat baxiller i ha aprovat tot i vol ser arquitecte. Acaba de entrar a tot axo i te por de en Servocraneo pq sap que es cruel i es creu q li disparara axi q roga a nes master per un xaleco antibales, molt molt molt pesat. Clar que quan li vaig di que el supervivent no li dispararia al pit sino al cap aixi q no li serviria de res va dir q volia un casco... la seva pradina aprendra de fer kebaps i partir d'ara dinarem gratis.

I el septim friki, el primer que mai hi es. El que me va ficar a tot axo i ara faig investigacions sociologiques sobre frikis. Ell vol ser enginyer d'aquests q no s'afeiten i vol noies inteligents no orcos frikis. Vol noies japoneses sexys tias wenas que el facin felis i stiguin amb ell. El meu friki preferit, tan preferit que no se que dir d'ell.