miércoles, 29 de agosto de 2007

Suc de taronja a les 12

Vaig tarda una estona, fascinada per la bellesa taronja de la lluna reflexada damunt les ones i aquella boira clara i la cova montanya pins arena de platja que m'enterrrava i les ones banyantme, el sentimnt d'unes ganes irresistibles de desnuarme i tirarme a dins la mar i el preguntarme si tu tb ho senties. Pero de cop m'en vaig adonar i el lloc va deixar d'agradarme: no hi havia estrelles. On s'havien ficat? erem masa aprop de la ciutat. Quan la nostra obsesio per veure mes clar el carrero brut que tenim davant els nasos i que podem veure de dia, supera la experiencia estetica de mira mes enlla al cel obert i somiar despert amb nois que m'entenen i aprecien. Aixi que vaig estar una estona jugant amb el meu collar i despres vaig comensa a buscarte.