Nota: regular

No esta malamnt ni be, ni fred ni calor, i tot plegat ben aburrit com sa sosa q som. Tanta monotonia, ha fet q se m'olvidi lo q es divertirme. Solia divertirme amb es frikis, solia divertirme quan m'agafava pes coll cariñosamnt a sa uib i esclatava de rialles intentan amollarme com un orco. Solia divertirme quan temps enrera escapavem de ses aburrides clases de historia per endinsarnos en aigos salades amb els nostros cosos despullats al sol, i tambe quan algu m'agafava i em tirava a damunt l'arena i embrutava la meva roba pero jo m'enreia amb moltes ganes i li tirava travada de jo, arena q pegava damunt sa meva cara, i amb les abrasades i les besades desitjades i esperades que es perderen amagades en els nostres llocs secrets, com les intenses xerrades on cada dia hi havia una sorpresa de tu i l'emocio que me recorria quan tornava a casa i sabia que hi havia molt mes molt mes que m'esperava per a q jo ho agafes.

Mort a la monotonia. Ara nomes vull trencar.

Amigues invisbles

No ho enteneu encara? El crid en la nit de les ombres d'alzines de boscos immensos per on es corre en soletat. No es perdra l'amistat. Respecta decisions dels altres es aceptar que els altres decidesquin per tu. No respect le teves decisions, ni t'apoll perque crec que t'equivoques. Pero igualment continuare al teu costat perque me demostris que soc jo qui s'eqivoca o per que si i ja sta.

WAAAAGH!!!

Que be que s'esta sola no? es aixo el que pensau amiguetes imaginaries estimades? que no vos entenc o que si aixo no te importancia nomes em xerrau malamnt o de coses buides i vos amargau amb els vostres problemes perque disfrutau d'estar deprimides i tancades a les vostres cases o habitacions pq no anyorau ni voleu ser felises ni creis que hi hagi ningu per fora que us pugui fer felis o a qui pogueu fer felis. No creis que hi hagi res al vostre abast al mon? Vaja dues persones mes semblants i tan... oh! vaja! que vos heu pensat?

Potser lo de la fanta es cupa meva. Potser es cert q jo no vos puc entendre pero...

Waaaagh!!! si si es el meu crit de guerra, q vos pensaveu? No vos n'adonau de que hi ha algo per lo que esforsarse o no teniu forsa o posau mil escuses per no lluitar pels vostres propis sentimnts idooo sabeu q?? Sou dues pagafantas, si si si axo matex sou. Sobre tot la llorica (la que ho es mes q jo) digui lo que digui aquell tio weno, ets una pagafantas asustada d'agafar el que vol com un hikikomori, si. tambe ets una hikikomori. D'aqui a cuatre anys seguiras aqui tancada i sola i intentaras crear un joc d'eroge o algo axi amb noies lolikon pero no podras escriure sobre escenes de violencia pq per aqui sortiran tots els teus temors i et fara masa mal superaro, ten aniras de casa i t'endinsaras en la soletat mes profunda i pensaras que tot es una cospiracio que va comensar quan encara anaves a l'institut per tal de que no puguis ser una persona normal i et demanaras com aixi no vas agafar el que tenies a l'abast aquest estiu i posaras mil escuses pero en el fons saps que tenies l'opcio de fer teva a una persona especial.

I l'altre, si tu, la que suposadament sempre ha stat un poc fanta, com jo, no es dolent pero pff, si ja sabem com va, no te pensis que ja he acabat amb tu. Tu no saps ni del que estas fugin. Dius i crides com una adolescent posesa histerica que ningu t'enten i q tots els homos son iguals i que tots els amics fallen i que no ets capas de soportar que et ferin i no ten adones de que mal ten faran i no es aposta que les coses pasen aixi i no les fa males persones. Massa orgullosa per estimar a qui et fa plorar, creus que si aconseguiras mai alguna cosa de valor? Alguna cosa que t'ompli? No tas de penedir de les teves llagrimes pq es amb elles per mitja de qui et coneixes i vas i et tankes tu tambe i t'apartes del que tens i comenses a xerrar tambe de coses buides, tu no seras hikikomori supos, pero l'unic que trobaras seran coses buides a les que estimar si segueixes aixi que no seran mes que fantasmes de felisitat. I al fons ho sabras, perque la unica manera de que no et facin mal es no estimar, pero desitjes estimar, aixi que mira dins tu a mem si ten adones.

I sino...continuau fugint. A lo millo vos trobau i conectau la vostra soletat.

Noies per un friki

Na bibi, n'alicia, na laura, na rosa, i aquella altre que te va fer mal, na julia, na sara, na maria, na llucia, na maria del mar, n'aina, na fina, na monica, i na neus, i ses mames de na raquel, na lidia, la que duia aquell pentinat que te posava tan, n'adriana, i es clar que tambe na nuria, ses besones sakaki i mamimi, i na michelle, i na natalia, i na victori, na francina, na catina, na magda i na elena, i totes les seves amigues, cosines i amigues de ses seves cosines. Son per tu.

Ja mo deia la noia d'ulls cels delirants

Fes el que fes, no soc la persona adequada per tu. No podria ferte felis. No seria suficient per tu i ho se, pero perque me obsesiona tan? pq ho he de senti aixi? que jo no som com aquells que trien no estimar a qui no correspon. Soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc masoca, soc molt masoca. Ni tan sols intentare oblidarte un poc.

Lo que vull dir

Desde que m'he despertat avui demati que tenc ganes d'escriure a aquest recuadre de s'ordenador tots es sentiments que me revolten per dedins i no hi ha manera. Una de ses coses que he començat a acabat com a un mail i ja fa mes de dues hores que tenc sa finestreta oberta i nomes li don voltes a tot i be no puc treurem des cap algunes coses que no son masa doloroses pero que tampoc son gens agradables. Avui demati no podia aixecarme i pensava amb na midori. Quanta gent no? No hi ha res masa interesant que contar avui, em sent extranyament. Somnis llunyans i ganes de res. Llagrimes que casi cauen per agraiment. Potser estic progresan i entenc millor. Ara es un poc inutil. No crec que sentengui res d'aquest post.

Vent magic

El silenci. Recorrer en silenci iluminada per un farol, pero aixi i tot puc veure en la fosco, puc veure mes enlla, en les ombres de la nit, el teu somriure disimulat i mes silenci. Primera lliçó, no? Apreciar aquest moment. Resulta que si que els moments tenen coses especials que no has de trencar, i la manera com sempre els trenques es no apreciant-los. Si et puc tenir d'aquesta manera no necessit res mes saps? Necesitar, necesitar...nomes et necesit a tu i no me pos sexy perque vulgui violarte, sino perque se que t'agrada mes. I si, em desfeia la camiseta per provocarte un poc.

Vuits i nous i cartes que no lliguen

Estic autoanalitzantme.Perque necesit que la meva amiga em digui que m'estima? Soc una fanta. Supos que si. Les fantas solen ser persones buides en realitat que no sen adonen de la realitat perque viuen a un mon paralel imaginari on tot es fanta trina, pinya i bombolles de gas. Pero de cop es cola d'alguna manera una materia extranya, com ara un mento li faria a la cocacola, es provoca una extranya reacció que ho retgira tot i ens adonem de que hi ha coses que no encaixen al meu mon paralel. Com si fos un somni. I la primera reacció es enganyarnos dient q no...casualitat la segona es intentar matar aquest mon d'absurda inocent felicitat irracional (com la d'un quisonet) i l'altra de la que tenc constancia es la fase d'acceptar com som i com es aquest mon imaginari. Fer-lo meu i anar mes enlla de la fanta. Crec que de moment estic a la fase de mort a la fanta.

Nas

Lliçó del dia: menteixen. Tothom menteix. No tot el temps i no perque siguin dolents. Son coses de que simplement han de mentir. No ho olvidis. No confiis tan en el que et diuen les persones que estimes i que saps que testimen. Igualment, tambe han de mentir.

L'aparicio d'una bruixa ferida

I es va oblidar de mi. Quan la vaig veure voltar per un carrero del poble fantasmal en mig de la berbena, vaig sentir com sem retjirava el cor. Una ombra darrera ella i una noia pelroja. L'ombra es converti amb el seu novio. i la meva alegria inocent no s'esborra fins que no va pronunciar les paraules. S'havia oblidad de mi, s'havia oblidad de mi i m'havia mentit. Pero em feria mes que s'hagues oblidad de mi. Per sort em podia recolzar en l'ik-36 que m'acompanyava a aquella nit. M'hauria sentit tan sola sense ik-36 i sense sortir de casa. A mesura que parlava amb ella em sentia be encara que les seves paraules fosin dures, perque estava felis nomes de haverla vista i ser al seu costat aquell moment, pero quan em vaig allunar uns segons vaig veureo clar i decidir desapareixer al menys aquella nit de la seva vida. Me sentia estafada i que havia de fer alla amb ella la pelroja i el seu novio. Vam marxar cap a casa i gracies ik-36, per regalarme un vespre amb tu. Tu no t'oblides eh? Jo tampoc oblidare que me feres costat. I a ella, tambe ni fare de costat, nomes que aquesta nit, em sent trista de pensar que de debo es va oblidar completament que jo aguardava la seva cridada amb esperança a casa. sap que fer els sentiments de la gent que se l'estima pero tot i que ella tambe els estimi, continuara actuant de la mateixa manera. Ja nomes escolta el so del seu cor i fa el que ella vol. Per aixo enamora a totom que l'envolta. La putada es que no se'n adona del que de debo vol.

Resoldre els antigs dubtes oblidats, ara se que puc

Vull aprendre. M'agrada aprendre, i m'agrada aprendre gairebe tot lo que crec que es cert. Antes no creia en ses matematiques, pero he recobrat sa fe en elles. Crec que ses decisions que he pres fins ara no podrien ser mai més encertades. Els errors son imaginaris. Me fan a mi. Estic al lloc on havia d'estar en cada moment. Donant voltes i no he anat envant ja ho he explicat. Pero no es un error. Ara ja se que estic aqui que es el punt de partida, al punt desde on volia començar. No he perdut ni un segon. Com vaig llegir en un habitacio un viaje de mil leguas empieza donde estan tus pies.

El final de la circunferencia

Vull canviaro tot de lloc. Es com si estes a punt de fer un terremoto dins sa meva vida. Canvi d'estudis de lloc de persona ja! pero m'haure de resistir pq vull fer tots aquests canvis be. Vull que d'aqui uns mesos sa meva vida sigui completament diferent. Be. No tan completament pero vull avansar. Ja duc massa anys estancada atermorida des canvis ui no...q magradava masa. Pues si pero com vaig veure a un anime, se queda a dins jo aixi que es hora de ferse gran i fikar tots aquests records a dins mi i no olvidarlos mai pero ja sta be de donar voltes. Endevant!