Universitaris

Caminant per damunt el gris des capvespre. Aquell moment en que tot es d'un color gris calid jugant amb una granera com si fos una zanpakutou. Es que jo encara no he madurat i no estic segura de voler canviar en es fons. Nomes colqnes coses. N'hi ha daltres que m'agraden molt de mi mateixa. Me divertesc. Puc star contenta domes per estar a un puesto com aquest. Ses etiquetes que posin ets altres a nes meu comportament m'afecten, val pero no deixare que me guiin. Jo decidesc, no deixare que prenguis ses meves decisions encara q t'estim lo suficient com per deixarme dur per tu, lo que pasa es que tu no t'has de carregar amb aquesta responsabilitat. No es sa teva feina. Es cosa meva.
Dones emprenedores? amb iniciativa? totes son aixi i encara no ho has après? no te fa mes inteligent anarten de ca teva. Tu ets especial en tot aixi que no contes, pero que te de admirable anarten de casa a desfer-te de responsabilitats, sta ple d'immadurs a les ciutats d'universitaris solitaris. No es axo. Viatjar! Japo, italia cap es nord ampliant poc a poc es meu radi d'accio. Cada pic mes lluny, eh arumi? No ho utilitzis d'escusa per fugir, no escapes mai des teu context de tu mateix de lo q dus per dedins, es per engrandir axo que dus dins.