Estic autoanalitzantme.Perque necesit que la meva amiga em digui que m'estima? Soc una fanta. Supos que si. Les fantas solen ser persones buides en realitat que no sen adonen de la realitat perque viuen a un mon paralel imaginari on tot es fanta trina, pinya i bombolles de gas. Pero de cop es cola d'alguna manera una materia extranya, com ara un mento li faria a la cocacola, es provoca una extranya reacció que ho retgira tot i ens adonem de que hi ha coses que no encaixen al meu mon paralel. Com si fos un somni. I la primera reacció es enganyarnos dient q no...casualitat la segona es intentar matar aquest mon d'absurda inocent felicitat irracional (com la d'un quisonet) i l'altra de la que tenc constancia es la fase d'acceptar com som i com es aquest mon imaginari. Fer-lo meu i anar mes enlla de la fanta. Crec que de moment estic a la fase de mort a la fanta.
