domingo, 8 de julio de 2007
L'aparicio d'una bruixa ferida
I es va oblidar de mi. Quan la vaig veure voltar per un carrero del poble fantasmal en mig de la berbena, vaig sentir com sem retjirava el cor. Una ombra darrera ella i una noia pelroja. L'ombra es converti amb el seu novio. i la meva alegria inocent no s'esborra fins que no va pronunciar les paraules. S'havia oblidad de mi, s'havia oblidad de mi i m'havia mentit. Pero em feria mes que s'hagues oblidad de mi. Per sort em podia recolzar en l'ik-36 que m'acompanyava a aquella nit. M'hauria sentit tan sola sense ik-36 i sense sortir de casa. A mesura que parlava amb ella em sentia be encara que les seves paraules fosin dures, perque estava felis nomes de haverla vista i ser al seu costat aquell moment, pero quan em vaig allunar uns segons vaig veureo clar i decidir desapareixer al menys aquella nit de la seva vida. Me sentia estafada i que havia de fer alla amb ella la pelroja i el seu novio. Vam marxar cap a casa i gracies ik-36, per regalarme un vespre amb tu. Tu no t'oblides eh? Jo tampoc oblidare que me feres costat. I a ella, tambe ni fare de costat, nomes que aquesta nit, em sent trista de pensar que de debo es va oblidar completament que jo aguardava la seva cridada amb esperança a casa. sap que fer els sentiments de la gent que se l'estima pero tot i que ella tambe els estimi, continuara actuant de la mateixa manera. Ja nomes escolta el so del seu cor i fa el que ella vol. Per aixo enamora a totom que l'envolta. La putada es que no se'n adona del que de debo vol.