Sobre mi mateixa

Seguesc sense sabre com som realment. I a mes, men don compte de que no dedic temps a pensar ses coses importants, me perd en anestesies. Musica anestesia, amics anestesia, anime anestesia, anestesia, no mirar, no sentir, no sabre no pensar, no entendre no plantetjar tanta inseguritat tan dolent es sentiment que sorgeix de tocar sa realitat? es que tenc por d'entendre o es simplement peresa? en es cas de que fos por, es que som tan egoista que decidesc deixaro fer no siga que... a pesar de que d'aqesta manera sofresqin ses persones q m'estimen i se preocupen per jo? i en es cas de que fos peresa... sa justificacio no es mes desitjable. quina personalitat tenc? realment som axi i me puc pasar es dia anestesiada egoistament en un jo que se justifica per si matex pero marginat i no m'en don comte pq no hi pens. Segur q dma ja se m'haura olvidad i lo pitjo no es sa llastima que te deuen de fer ses meves paraules, es q si puc actuar d'aquesta manera deu ser que me dona igual com te sentis. Realment, resposta numero 1 a sa pregunta "com som?": egoista. tremendament egoista. Per tan tancada. Tancada en mi mateixa, incapas d'acceptar ses coses que me venen de fora, tota sola i contenta d'estar sola, inventant historis i mentides en ses q m'entretenc. Resposta numero 2: mentidera. Sa mentida no se justifica encara que ho he provat vegades a partir de que "es q no sabia sa veritat" pq si no la sabia era per por o peresa en definitva perque no volia, al fons, ho devia sabre, pero no encaixa mb es meu rollo actual, sa historia que m'he inventat, aquesta vida. Mes respostes, dema a sa mateixa hora.